COM ARRIBAR A L'ESTACIÓ DE L'AVE I NO MORIR EN L'INTENT – CAMPDETARRAGONA.TK


¡TIERRA, BANANAS, TRAGADME A MI TAMBIÉN!

No sé pas si aquestes serien les seves paraules exactes però estic convençut que si l’estació de Camp de Tarragona pogúes parlar les primeres paraules que diria no serien molt diferents al nom d’aquest post.

I no és pas que l’estació en veure’s a si mateix es trobés horrible i volgués desaparèixer del mapa. No és pas això. L’estació podria agradar-se més o més però més bé es veuria com una obra faraònica enmig del no res, inútil i buida. I potser per això, si pogués pensar, potser voldria desaparèixer del mapa.

Dic tot això, perquè deixant de banda el valor arquitectònic de l’estació – personalmet m’agrada – a mi em sembla que aquesta estació amb els anys anirà sumant punts per ser un lloc turístic d’aquesta part de Catalunya. I no serà pas perquè la seva arquitectura sinó per altres raons que els futurs turistes llegiran en totes les guies de les nostres contrades.

Aquí, us deixo amb el que podria dir una guia turística allà cap al 2020 al munt de turistes que deixaran platges daurades i sagrades famílies i vindran a correcuita cap a aquesta nova infame joia turística:

“Bé, senyors i senyores, aquí ens trobem al hall d’aquesta famosa estació de Camp de Tarragona. Com vostès ja deuen saber aquesta estació no s’ha fet famosa per la seva arquitectura sinó per ser un clar símbol dels anys bojos en que Espanya va malgastar els diners del fons europeus per construir estacions faraòniques com aquestes – observin, per exemple, el luxós marbre negre del terra – Una estacíó que es va fer en mig del no res, de fet enmig d’un bosc, que sempre va estar allunyada dels potencials usuaris i de la qual mai es va treure cap profit econòmic sinó tot el contrari.

Els convido que passegin pel seu enorme hall per recordar aquell temps en els quals Espanya va voler viure per sobre de les seves possibilitats i va fer estacions com aquestes. No cal que els recordi que estan vostès trepitjant un dels símbols més clars i tampoc cal que els hi recordi com van acabar aquells anys bojos”

Potser estic exagerant, però he d’admetre que sentiria molta vergonya que Angela Merkel sabés en que s’han gastat els diners del fons de cohesió europea. ¡Tierra, Bananas, Tragadme a mi también! Quina vergona que sento …


Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: